Jordi Valls. L'alcalde pare de les noves piscines. #90anysCNManresa

 

He anat parlant de primeres pedres, d’alcaldes de constructors, de presidents, de nedadors, avui lligaré el personatge, un alcalde, amb la relació de diferents fets que la majoria de persones no saben i que val la pena que quedin per la historia. La veritat diuen que no té preu, jo potser en pagaré algun, però, cal preservar-la per sobre d’uns riscos que hora d’ara, crec que son perfectament assumibles.

Avui te aquest espai, com a veritable estrella, en Jordi Valls i Riera. En Jordi Valls, no va ser l’alcalde que va inaugurar les noves piscines, però si que en va ser el pare. Així i tot, he de dir que ha estat l’únic alcalde que era soci del club, fins fa poc,  i que era usuari de les instal·lacions, sobretot la pista , on cada cap de setmana jugava a bàsquet amb la seva colla. La família també era sòcia i freqüentava el club. Com a curiositat us diré que en Jordi Valls va ser el primer alcalde amb tripartit i ho va ser l’any que jo anava a les llistes de Convergència i Unió. Només una anècdota que ni en Jordi ni jo, vàrem notar en a relació.

En Jordi Valls, tenia l’obsessió,  de fer les noves piscines , més que obsessió era la necessitat.  En una etapa en que jo, com a gerent del club, sentia la pressió de l’ajuntament, doncs, els meus directius em deien que l’ajuntament no em volia. El transmissor del missatge era el regidor d’esports. No sé si era cert o una impressió del intermediari.

Doncs, com us deia, estava afectat per una situació incomoda, s’acostaven les eleccions a la presidència del club i és veia propers els primers passos per a la renovació de les instal·lacions , quan, sorprenentment, em va cridar al seu despatx. No explicaré les paraules que em va dir, però, si que em van enfortir. L’encàrrec era clar.  Aconseguir una junta directiva potent per tal de fer front al repte de les noves instal·lacions. Algun dia ho havia de dir.

Des d’aquell moment tot va anar lligat. Es va aconseguir el que es demanava i ben aviat l’edifici de serveis, el que son els vestidors generals i la primera planta, ja eren una realitat. Ben cert que, des l’ajuntament, només hi havia diners per fer front a completar la planta baixa, els vestidors per ser més concrets. La segona planta, quedava per un futur, més o menys proper, però, va ser un cop de sort, o ves a saber, la que va fer que Manresa tingués ben aviat les sales d’activitats dirigides i fitness . Ara m’explicaré.

Va ser amb el tresorer, en Ramon Prat, que vàrem fer comtes del que podia costar fer tot el projecte de la zona de salut i el bar, un gest de valentia del club . Es van presentar el projecte, amb el pla de viabilitat a l’alcalde . Semblava que ho esperés. De seguida es va posar al costat del club per fer realitat el que era una necessitat per fer completes les piscines del CN Manresa, que a la fi, eren les municipals , les de la ciutat.

Aquí acabo el capítol 1 de l’alcalde Valls. Com es diu a les series, demà continuarà.