Jordi Valls 2. L'alcalde que va ser el primer en banyar-se en les que ara son Piscines Manel Estiarte i Duocastella, #90anysCNManresa

 

Així doncs, de seguida es va posar fil a l’agulla. Era el primer pas cap una nova era, però, aquí sorgeixen més protagonistes.

En una de les meves visites al despatx del regidor, no recordo exactament perquè, i això que no era massa freqüent, més aviat comptades vegades, vaig observar que tenia , sobre la taula, una sèrie de dossiers de diferents assessories esportives. Vaig entendre que estava en contacte amb elles i que tenia intenció que fos una d’aquelles la que tires endavant el procés per la construcció i gestió de les noves piscines municipals de Manresa. Volia excloure al club. No sé si era cosa seva o de més gent, ni si no era com jo vaig pensar, potser només era per informar-se. La qüestió es que em vaig, millor dit, el club, es va avançar. Després de parlar amb varies de les mateixes, ens vàrem decidir per Sport Assistances, que liderava Enric Truñó, el que havia estat regidor d’esports de Barcelona i part important en els Jocs Olímpics de la capital de Catalunya, els nostres.

La seva primera visita, encara sense contractar-los (això ja vindrà un altre dia),  va fer unes observacions que van canviar el futur de les instal·lacions i del club. La que és la primera planta, pujant per l’escala , deixava a la dreta, dos espais, que eren pensats per a fer-hi la zona d’aigües. A l‘esquerra, quedava un espai diàfan, que mirant cap on era la piscina de 50 metres olímpiques antiga, encara en funcionament, deixava a la dreta la zona que havia de ser d’oficines i a l’esquerra quedava l’espai per una sala d’activitats dirigides i l’altre per a posar-hi les maquines de fitness. La clarividència de l’Enric, va fer que tot es dediques al que es ara. Senzillament doblant la capacitat d’abonats , socis per nosaltres, del que tenia previst l’ajuntament. Aquest fet, va fer que aquesta part es fes front amb comoditat a la inversió. Els socis van pujar de manera exponencial. De no ser per aquella visita, potser no seria realitat el que avui tenim.

La contractació de Sport Assistance, comunicada a l’alcalde, va ser ben acollida, però va deixar ben clar que ell, és a dir, l’ajuntament no obligava a res, era una qüestió del club. I estic convençut que així era. En Truñó i el seu equip van col·laborar en la preparació del concurs i no es van contractar per part del club fins que la concessió la va guanyar el club.

En Jordi Valls, en tot moment correcte, va entendre sempre la posició del club, és més, és diu que veia amb més bons ulls que els tècnics que és concedís al club fer realitat el projecte. Durant totes les negociacions es va mantenir neutral. Escoltant i atenent-nos quan calia. És més, durant les obres, davant algun endarreriment en algun pagament de la casa gran, ens atengué, al president Codina i a mi, durant el mateix matí, per a solucionar el tema després de cridar al Joan Canongia. Només un exemple del seu domini, entenc que en favor del projecte i que el feia gent que coneixia.

Ell va marxar abans de la inauguració de la piscina, però, va ser el primer en nedar en el que son ara les piscines Manel Estiarte i Duocastella, encara emplenant-se, faltava molt poc, conjuntament amb tres persones del CN Manresa. Ho mereixia.