4 maig 1958 I Campionat d'Hivern a la nova piscina coberta del CN Manresa. #90anysCNManresa
En les memòries del CN Manresa,
tant pel que fa la del cinquantenari , escrita per en Miquel Barés, com la del
75 è. Aniversari, és parla de l’organització de competicions per part de la
nostra entitat, així i tot, crec que és necessari i just, destacar la confiança
i bona relació que hi ha hagut des de sempre amb la Federació Catalana de
Natació. Prova d’aquest vincle, ho han
estat, les diferents concessions de campionats catalans, estatals i , fins i
tot, internacionals. Però, posats a destacar-ne un, no puc més que endarrerir-me
cap el final de la dècada dels anys 50, quan Manresa va organitzar el que eren
els primers campionats d Catalunya de Natació d’hivern.
En el llibre de
Joan Antoni Sierra i Manel Domènech, Fites el la Història de la Natació
Catalana, és recorda d’aquesta manera.
4 maig 1958
I Campionat d'Hivern a la nova
piscina coberta del CN Manresa
La «segona» piscina coberta
eminentment esportiva catalana s'inaugurà totalment acabada el dia 4 de maig de
1958 amb la celebració dels primers Campionats de Catalunya d'Hivern, masculins
i femenins. (Recordem que, aquest mateix any, també es nedarien els Estatals,
però només en categoria masculina.)
Els nedadors del CN Barcelona
guanyaren totes les proves d'un progra- ma més aviat senzill. A saber: HOMES.-
100 lliure.- Gallés, 1.01.0; 100 braça.- Alsina, 1.18.6; 100 esquena.- Bestit,
1.14.1; 100 papallona.- Satorre, 1.13.6; 200 lliure.- Satorre, 2.22.4. DONES.-
100 lliure.- Solé, 1.17.6; 100 braça.- Pérez, 1.32.2; 100 esquena.- Esteban,
1.23.7; 100 papallona.- Viñals, 1.33.3.
Els manresans, que havien posat
la primera pedra d'aquesta instal·lació el setembre de 1951 i la feien marxar
amb aigua freda des del 18 de juny de 1955, veien finalment aconseguit el seu
objectiu i amb llur exemple mar- caven el camí a seguir a tots els clubs que
volguessin ésser quelcom en natació.
Val la pena fixar-s’hi en el
detall de la sortida dels 100 metres lliures que il·lustra l’esdeveniment,
doncs, aquesta, es produeix des de la banda contraria on , anys després , s’acostumà
a fer-les, prop de la secretaria. Això va provocar que , durant molts anys, els
números dels carrers estiguessin numerats al contrari del que deia el
reglament. Curiositats que val la pena
recordar.
Comentarios
Publicar un comentario