Maria Aurèlia Capmany, personalitat de la cultura i política catalana, pregonera del cinquantenari. #90anysCNManresa

 

Fa uns dies us presentava al pregoner del 75è. Aniversari , en Josep Lluís Vilaseca. Avui, ho faig amb la persona que va fer-ho en el cinquantenari, també una gran personalitat, en aquest cas de la cultura i la política, parlo de Maria Aurèlia Capmany Farnés.

Escriptora reconeguda i política d’esquerres, catalanista, Maria Aurèlia, era idolatrada a casa nostre, a can Ventura, ella va ser professora del meu oncle Jordi i amiga del meu pare, Gaspar, amb el que van coincidir en les colònies a Teià. Havien passat molts anys i , quan vàrem conèixer la persona que vindria a Manresa, al club, per a fer el pregó, ens va quedar un sentiment d’incertesa. ¿ Se’n recordarà del pare?.

Només entrar per la porta de la piscina, acompanyada per les autoritats, el pare li va taral·lejar l’himne de Suècia, un himne que cantaven en la seva estada a Teià. Només escoltar-lo, la Maria Aurèlia, el va acompanyar unes frases, per a saludar-lo efusivament. Son coses que marquen. Tot allò que deia el pare era cert. No en teníem dubtes, però, per a ell, ratificar-ho va ser molt important.

Durant 40 minuts va glossar la importància de l’esport en la Catalunya moderna y dins d’aquest món, la transcendència del CN Manresa. Durant aquest temps, va saber com captivar a tots els que emplenaven la Sala de Plens de l’Ajuntament de la nostra ciutat, sota la presidència de l’alcalde Joan Cornet.

 

Viquipèdia:

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - Barcelona, 2 d'octubre de 1991) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983.

Biografia

Neta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, i de Maria Farnés Pagès, va passar la joventut al pis de la família, a tocar de la Rambla de Barcelona.

Estudià a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.

Obra narrativa

Amb la seva primera novel·la, Necessitem morir (publicada el 1952), quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent.

 

El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i, sobretot, per Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya,[3] i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria.

Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona; el feminisme català contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquests estudis amb llibres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), El feminismo ibérico (1970), El feminisme a Catalunya (1973) i Dona i societat a la Catalunya actual (1978).

Activitat política

L'any 1966 va participar en la Caputxinada, una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era.

Participà i va intervenir en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya Congrés (novembre de 1976).

Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.

Reconeixements

Segons la base de dades obertes de noms de carrers de 2021, hi ha més de 80 carrers o places a Catalunya dedicades a aquesta escriptora.[5]