Lolo Ibern, l'amic , waterpolista, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, que ens va treure d'una possible batzegada.

 

Lolo Ibern, per alguns un waterpolista, per altres un entrenador de waterpolo, qui sap si hi ha qui el recorda com a Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, per a mi, sobretot, un amic.

Ell, mereix un lloc important en la  historia de la nostra entitat i un reconeixement per part de la ciutat. Quan Jordi Codina i Jordi Valls, president i alcalde , van signar el contracte per la Construcció i Gestió de les Noves Piscines Municipals de Manresa, les quantitats pactades per ambdues parts sumaven una pila de milions d’euros, l’Ajuntament no es movia de la part que hi havia escrita i , si hi havia un augment del cost, cosa habitual en totes les obres, aquesta aniria a càrrec del club. Va arribar un moment que la cosa es va escapar del pressupostat. SI pel ferro que va pujar de preu pel despertar de la construcció a Xina, si van fer falta més hores de piconadora per foradar, si.... Qualsevol imprevist fa que la cosa s’infli de manera important. Només faltava que l’arquitecte, amb criteris de treballar per l’administració i els encarregats de seguir les obres per part de la casa gran, es fessin l’orni davant les paraules del que havia de pagar, encara que , sempre fos per a millorar la instal·lació. Doncs, això va fer que, un dia, fos evident que no s’arribava a la quantitat que costava l’obra.

Llavors, en Lolo, cap de l’esport a Catalunya, ens va lloar, qualificant-nos, al club, de valents i ens va atorgar una subvenció de 600.000 euros. No vull saber que hagués passat en cas de que no hagués arribat aquest ajut.

Un altre dia, os explicaré com l’alcalde, ja no era en Jordi Valls, volia restar de la aportació municipal la quantitat i deixar el problema sobre la taula. Son figues d’un altre paner.

I quan us dic que el Lolo era amic meu, ho puc dir perquè sempre ho ha demostrar, des de que vaig arribar, amb només disset anys a la selecció absoluta estatal de waterpolo. Sempre al meu costat. Quan et veies sense sortida, sempre sortia ell per ajudar. Jugador intel·ligent, va ser olímpic i seleccionador estatal, ho era quan amb el Manel Estiarte vàrem ser quarts als JJOO de Moscú.

Compromès en política, d’esquerres, llicenciat en Filosofia i lletres, va tenir l’honor de ser un dels 6 esportistes traïts per a ser portador de la bandera olímpica en la inauguració dels JJO de Barcelona. Peça clau del Barceloneta que va trencar l’hegemonia del CN Barcelona, guanyador amb un rècord que va durar una pila d’any de la Travessia al Port de Barcelona. Professionalment va ser Director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, per ser fins no fa pas massa, el màxim mandatari del waterpolo mundial com a president del Comitè Tècnic de la FINA.