Les casetes. El teu trosset de casa al club. #90anysCNManresa
Avui em perdonareu però no donaré cap nom, no parlaré de cap persona, ho faré d’una part del club que va viure nombroses histories, que les guardava en silenci, que feia el Club Natació Manresa especial, parlo de les casetes.
Molts es preguntaran, ¿que eren
les casetes?. Doncs, eren vestidors individuals que van néixer ja amb la
piscina de l’any 1932, després , les laterals a la piscina es van enderrocar
per a fer-hi la piscina de 50 metres, la de mides olímpiques, però, les del
fons, al costat del bar d’estiu, sota la secretaria antiga i la pista de volei,
allà estaven. Una sèrie de portes de color blau, com a mínim és com les
recordo, una renglera fins les dutxes, amb un pas que portava al passadís en el
que hi havia la resta de castes, les que no donaven directament a la piscina.
Devien tenir un metro quadrat ,
però hi cabia tot, una cadira, penjadors, hi deixaves el banyador, el gel i
xampú, la pinta, el barnús, roba esportiva, tovalloles, les pales per jugar a
la pista, tombona per prendre el sol. Alguns tenien un autèntic apartament, amb
assecador, mirall i el que pugueu imaginar. Un autèntic luxe.
Els fidels, fins i tot a
l’hivern, nevades incloses, anaven a canviar-se allà, per tornar cap a
l’escalfor de la piscina a marxa ràpida. Histories romàntiques, o no tant,
però, més d’un va fer l’amor en aquells espais reduïts.
Hola a tothom, sóc en Joan Maria Camprodon. Trobar aquest web ha sigut recuperar la meva infantesa com a nedador del Club. Us recordo, Toni, Jaume Esquius, Mª Josep, Miós... encara et diuen Miós 😅? Les casetes, les perxes, els ulls de bou per on es veien els nedadors... Algú de vosaltres recorda en Jeroni i la seva mala llet?
ResponderEliminar