Jordi Codina Santolaria. El president que, amb la seva junta, va guanyar el concurs per la construcció i gestió de les noves piscines.

 

He parlat de presidents que es poden considerar els pares de les diferents piscines que s’han anat construint fines el moment que han estat casa del nostre club. El darrer, el de les piscines actuals, és en Jordi Codina Santolaria. Ell, amb la seva junta directiva, van ser els encarregats d’afrontar el major repte de la historia de la nostra entitat.

Les instal·lacions, amb els anys, van anar envellint, i malgrat els continus pedaços que s’hi anaven fent, a la relació d’estima d’unes piscines plenes d’història i estimades per tota Manresa, on , qui més qui menys tenia una relació , els més antics de balls, lluita lliure, els primers banys, aprendre a nedar, els primers amors. Altres la practica esportiva, la multitud d’especialitats que van practicar-se al Club Natació Manresa, va fer que tinguéssim uns esportistes pluridisciplinars. I , com no, els que van venir com a espectadors, de les grans competicions. Tot això van fer que la relació de la ciutat amb les piscines, fos les de estima, per evolucionar fins l’amor com és té en les persones grans, que , en envellir, segueixen aportant saviesa, encara que en un altre ritme. 

Doncs, després de nombrosos avisos des de la Generalitat, poc escoltats pels responsables, vull dir l’ajuntament, que tenia altres prioritats, es va arribar a una situació que calia afrontar. Endarrere van quedar les altres possibilitats de renovació, doncs, en diferents moments, s’havia disposat de poder tancar el cercle i disposar d’unes piscines noves, Generalitat i Diputació, posaven els dos terços de la inversió, però la casa gran no va fer el gest definitiu. Així doncs, va ser Ajuntament i Club els que van fer front a un repte gegantí. El club, davant no haver ningú que es presentés al concurs per la construcció i gestió, en unes condicions que , qui les va fer va mostrar estar lluny de la realitat. Un dia en parlarem en profunditat.

El projecte, dotava  ala ciutat d’unes piscines olímpiques cobertes, tot un luxe. L’edifici de serveis es posava en marxa possibilitant que, els abonats que buscaven en el fitness, s’hi trobessin a gust, uns vestidors moderns, zona de wellness , piscina d’ensenyament i, posteriorment, la piscina descoberta. Petita per ser la piscina d’estiu d’una ciutat com  Manresa.

Es va perdre la pista poliesportiva, tres piscines d’estiu, el bar en la zona de bany, ombra i la proximitat que tenia la piscina antiga entre el que venia com espectador i el practicant. Tot sigui per tenir unes instal·lacions fantàstiques, però diferents.

Doncs, en Jordi Codina, va ser qui va haver d’encapçalar aquell repte. Afrontar un concurs amb unes condicions que el temps ha demostrat draconianes, per a responsabilitat amb la ciutadania manresana. No es podria esperar més per fer les noves piscines. Sense la valentia d’aquella junta, ves a saber si no estaríem en un escenari molt diferent.

Ell, metge, traumatòlegs de prestigi, és un home de caràcter. Triatleta del club, va ser capaç de ser un acceptable nedador quan ell venia del món de futbol. Gran esperit de superació, és va trobar en la presidència del club després de la petició des de les altures per a formar una junta directiva potent.  Va estar a l’alçada del que es demanava, que no era poc i passarà a la historia com el president que  va guanyar el concurs per les noves piscines municipals i les va fer realitat. Del cost en parlarem un altre dia.