Joan Vilanova Roset i el doctor Llatjós. Pares de l'Auca del Nedador?. #90anysCNManresa

 

Va ser l’any 1946 en que es va editar l’Auca del Nedador. Va aparèixer en el número 3 del Butlletí del club. En la Memòria del Cinquantenari es vol mantenir el secret sobre l’autoria, com tant el dibuixant com el creador de les rimes van preferir, però, hores d’ara, es de justícia honorar a la vegada que la seva obra i als seus pares, doncs, l’obra, descriu en trenta vinyetes , amb els seus corresponents rodolins, l’evolució d’un nedador des del seu bressol fins arribar a l’èxit esportiu emplenat de joia al seu club i als seus conciutadans, a la vegada .

La signatura, una V. En angle en la darrera vinyeta destapa al dibuixant, el traeix i fa que sorgeixi la persona del cotitzat Joan Vilanova Roset, essent el poeta el doctor Llatjós.

Mai van voler que constés la seva autoria , però, mai ho negaren, fins i tot en alguna ocasió ho havien reconegut sota el pacte de mantenir-ho en secret.

 

Viquipèdia.

Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i il·lustrador català.[1] La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec.

El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc.

Malgrat tot Joan Vilanova és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins la gran tradició de la il·lustració catalana.

Vilanova es va criar a la sagristia de la Basílica de la Seu de Manresa, on va començar a dibuixar i a desenvolupar la seva passió per l'art des de jove. Va ser un il·lustrador reconegut i apreciat a Manresa, destacant per la seva col·laboració en revistes locals i per la seva obra satírica i caricaturesca. Va ser també un activista cultural i un gran defensor de la cultura catalana, deixant com a legat el seu gran treball en la il·lustració i la cultura catalana. Va morir el 21 d'agost de 1990.

 

Ramón Llatjós i Planas (Santpedor, 20 de setembre de 1914 - Manresa, juny de 2000) va ser un ginecòleg català que va introduir al Bages els progressos que es van produir en el camp de l'obstetrícia durant la segona meitat del segle xx. Així, entre d'altres, l'ús de les ventoses o de la raquianestèsia i, molt especialment, de convèncer tant a la població com a les llevadores dels beneficis que els parts tinguin lloc en clíniques i no als domicilis de les parteres.

El primer dibuix presenta la clàssica cigonya (volant per sobre el campanar de la Seu), la qual porta al bec el mocador gran on viatge un marrec que treu el cap i el braç per saludar la seva arribada. El rodoli diu: "Un dia de bon matí / nasqué en Pere Llagostí".

El segon, la pica baptismal rodejada del capellà, escolà i familiars i el nou nat fent un capbussó a l'aigua. El text diu: "Al portar-lo a batejar / a la pica es va tirar''.

El tercer, està dins el bressol i per terra es veuen molts orins. Text: "Per remullar-se el mussol / es feia pipí al bressol".

El quart, espernegant i sense perdre el barret de cop se'l veu dins el safareig amb l'esverament anguniós de la seva mare. Text: "Al safareig es va ficar / i per poc s'hi va ofegar".

El cinquè, camí del col·legi, després d'haver plogut, amb una llesca de pa a la mà i la bossa dels llibres penjada a l'espatlla es passeja pels vessals del carrer. Text: "Menjant i xipollejant / el noi es va fent gran".

El sisè, a les rieres intenta flotar prop d'una casa de pagès. Text: "A còpia d'espernegar / ell va aprendre de nedar".

El setè, tirant-se a l'aigua, davant molts xicots com ell, a un indret prop la ciutat. Text: "Del poble és l'admiració / quan al riu fa capbusso".

El vuitè, als exàmens del col·legi li donen una gran carbassa. Text: "Perquè nedés amb més traça /sempre li donaven carbassa.”

El novè, amb un gros cigar als morros fa més fum scurs del que una locomotora. Text: "No deixa de ser un nen / i fuma més que el tren".

El desè, enmig de botes i amb l'esverament del guardià, cau de cap a un forat. Text: "Un mal dia en Llagostí/ cau a la tina del vi”.

L'onzè, a la barra del bar tirant-se a la beguda. Text: "I deixa la natació / pel got de vi i el porro".

El dotze, a la taula de joc amb cartes. Text: "Al joc es va dedicar / i la hisenda es va empenyar".

El tretze, enamorant a belles damisel·les. Text: "Vivint enmig del desori / es transforma en un tenori",

El catorze, rep una garrotada al cap que veu les estrelles. Text: "I si al carrer s'arma brega / sempre és el primer de rebre".

El quinzè, malforjat i ensenyant les butxaques buides. Text: "Quan els diners va acabar / els companys el van deixar".

El setze, la mare plorant, ell recolzat i trist assegut a taula, escolta el pare que l'expulsa de la llar. Text: "Veient que feia tan l'ase / son pare el treu de casa".

El dissetè, fent mals pensaments amb una ampolla de salfumant a una mà i la copa a l'altra. Text: "Prou vol prendre salfumant / però el troba amargant".

El divuitè, de polissó, ocult a la bodega d'un vaixell,Text: "I amagat a una bodega / cap Amèrica navega".

El dinovè, el vaixell trontolla entre onades que fan molt mala mar. Text: "Temporal de llamps i trons / el 'barco' va de tomballons".

El vintè, el naufragi de la nau envia la gent al mar. Text: "I sense cap compliment / tothom va a l'aigua amatent".

El vint-i-unè, entre les ones observa juntes una noia i una dona gran. Text: "Veu una formosa donzella / abraçada amb una vella".

El vint-i-dosè, entre taurons neda i es pot emportar la jove. Text: "A la noia va salvar / i la vella es va ofegar".

El vint-i-tresè, amb sol esplèndid arriba a la platja portant en braços la donzella. Text: "Nedant amb tan dolça 'carga' / la distància no fou llarga".

El vint-i-quatre, la noia abraça al seu pare i aquest agraeix la proesa del salvador, mentre el Cupido present assageta als dos joves. Text: "Era filla la donzella del rei de la trepadella".

El vint-i-cinquè, el capellà casa els dos empolainats contraents. Text: "Es concerta matrimoni / que beneeix mossèn Toni".

El vint-i sisè s’engalana amb paperets i globus un saló de festes. Text: “Quan retorna a Vilagrassa/ preparen una festassa”.

El vint-i-seté, la parella arriba a l'aeròdrom donant la mà a un nen i una nena. Text: "Ve carregat de milions / amb senyora i dos bessons",.

El vint-i-vuitè, ben assegut en un sofà, rodejat de requisits i la caixa forta al fons, es posa l'index sota l'ull significativament. Text: "Que per deixar de ser pobre / cal nedar i guardar la roba",

El vint-i-novè, amb el so de banda de músics i el poble que l'aclama, amb pancarta que diu: Fill predilecte. Ell amb el frac i barret de copa alta a la mà, saluda a tothom tot lluint la banda imposada que diu: Baró Llagosti. Text: "Compatricis, el que sóc jo / ho dec a la Natació",

El trentè i últim dibuix, presenta una magnifica piscina repleta de gent, amb una banda per sostre on es llegeix: Visca el "Pagano". Text: "I el final ja s'endevina / s'inaugurà una piscina".