Crescencio Arias. Malgrat estar jubilat no tenia mai temps... n fret. Cada dia a les 6 del matí per 5 minuts. #90anysCNManresa

 

Crescencio Arias Martínez, a molts no us dirà res, però, pels que hem passat moltes hores al club és un d’aquells noms que no pot quedar en l’oblit en una sèrie d’articles del club , com el que estem fent en aquest norantè aniversari.

En Crescenci un home ferm, cabell blanc tirat endarrere, parlar animós, que , laboralment, havia estat forner. Tota la vida havia passat les nits davant del forn, amassant pa i buscant que l’estona al forn fos la idònia, aquella que el deixa cruixent per fora i flonjo per dins. Ho feia en samarreta imperi i pantalons curts. Acalorat per la feina durant hores, quan sortia no tenia fred, així que, quan es va jubilar, va seguir mantenint les costums.

Les instal·lacions s’obrien a les 6:30 h. però li era igual, cap a les 6 en punt ja era a la porta. Estiu i hivern anava vestit igual, amb una camisa oberta, mostrant el pit. Quan entrava, era el primer, es canviava en menys estona de la que us ho explico. La roba quedava penjada en el vestidor, no hi havia risc de que li prenguessin. Era a l’aigua gairebé abans de que els socorristes, després de fer la ullada per a comprova que tots estès bé,  preguessin les seves posicions. Feia 50 metres i marxava. Només 50 metres. No fallava mai.

Es d’aquelles persones que queden en el nostre identitari com a clubs. Suposo que tots els clubs tenen persones d’aquestes, però , en Crescenci era la nostra.