Nissagues familiars del club. Canal-Monrós. Els delegats i els seus fills, l'Albert i la Teresa.

 

En tots els clubs, sigui quin sigui l’esport, hi ha nissagues i, el Club Natació Manresa no és una excepció, n’hi ha hi nomenades, que hom coneix, d’altres de menys notorietat , però totes igual d’importants, sense les mateixes no hi hauria club, com a mínim com l’entenem.

L’ordre en que vagin sortint serà aleatori, i , algunes tindran un dia , d’altres dos i qui sap si alguna tres o més. Com a mínim ha de reunir dues generacions de persones que hagin representat al club i que fossin de la mateixa unitat familiar. Per alguns hi ha una que ja ha començat, la nissaga Payà, però, malgrat que si, que continuarà, vull dedicar aquesta primera en el #90anysCNManresa a la família Canal-Monrós.

L’Octavi Canal va ser el meu delegat quan vaig arribar a Manresa, un home prim, sempre de la broma, que passava inadvertit en les seves funcions com a suport al tècnic i jugadors, però que sempre hi era.

Ell i la seva esposa, la Lola Monrós, formaven una parella simpàtica, oberta, fets a la seva, que tenien dos fills, l’Albert i la Teresa, la Teti per tots els que la coneixíem. Lligats al món de les espectacle, del teatre per ser més precisos, camí que la seva filla, la Teti, va seguir i segueix, amb notable èxit.

El seu fill, l’Albert, que malgrat que els seus pares no eren físicament massa alts, va pesar en néixer 4.600 quilos, tot un rècords, era , de menut, un dels nedadors més destacats, d’ell en parlarem de manera més amplia , doncs, el seu camí va ser dilatat i exitós, mentre la seva germana va seguir el camí, essent una bona bracista. Però, va ser la progressió d’en Ta i la seva predisposició a col·laborar,  la que va fer, que entressin en la roda d’aquest món de l’esport.

Molts direu, , preguntareu, ¿qui és en Ta?. Doncs , en Ta, és l’Albert. Com el seu pare, l’Octavi, era anomenant Tavi, ell . com a fill, era en Ta. Coses que sempre tenen una explicació encara que costi d’entendre.

Durant anys, la parella Tavi-Lola, era indivisible com a delegats en les sortides del Club Natació Manresa. La seva forma de fer els feia coneguts i ben acollits en tot els clubs.

Vagi per ells aquest primer escrit sobre les nissagues del Club Natació Manresa.