Marià Homs. L'himne del Club Natació Manresa

 

Avui dia 9 i demà 10 de gener dedicarem dos capítols a dues persones responsables dels dos himnes del Club Natació Manresa i que han de tenir el seu lloc en aquest espai del #90anysCNManresa.

El prestigi del Club Natació Manresa en la ciutat va fer que, en la pujança de l’entitat, els directius van pensar que calia disposar d’un himne al nivell del que club i ciutat mereixien. Van fer la proposta a Marià Homs, un reconegut mestre i compositor, que , des de jove, havia estat vinculat al club. El músic va acceptar el repte, i ho va fer de manera desinteressada. La lletra a ser el resultat d’un treball conjunt amb directius i socis fundadors, simple implicats en la vida de l’entitat.

El resultat, que a continuació us presentaré, es va fer públic el 29 d’agost de l’any 1945, la vigília de la Feta Major. Interpretada per l’orquestra de la nostra ciutat, “ Solistes Reunits” i cantada per un cor de voluntaris de la Junta Directiva i entusiastes del club.

La lletra deia així; “El Club Natació Manresa/ ple de gloria el volem/ als qui el cor ens mena sempre/ vers l’esport sa, pur i ferm./Que el teu nom tot jorn ressoni/ amb orgull pels manresans/ passejant-lo per la Pàtria/ amb victòries esclatants,/ Amb noblesa a la lluita/ plam...plam...plam... (amb les mans)/ per Manresa endavant”.

Qui era Maria Homs i Montserrat;

Marià Homs i Montserrat (Manresa, 25 de maig de 1901 - 20 d'octubre de 1975[2]) fou un personatge polifacètic portant a terme activitats com a esportista, músic i polític. Fill de pare llauner i mare pagesa, als anys vint va destacar com a futbolista del Centre d'Esports Manresa, i del RCD Espanyol. Es retirà el 12 de febrer de l'any 1928 en un partit d'homenatge que enfrontà el CE Manresa i el RCD Espanyol i que guanyà aquest darrer per 1 gol a 4.

Musicalment fou subdirector de l'Orfeó Manresà. L'any 1927 fundà el Trio Ars on hi tocava el violí. Als anys trenta tocà en diversos conjunts de ball, especialment a l'orquestra Els Fatxendes. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical. Després de l'assassinat del Mestre Blanch, el 1936, ocupà el càrrec de director de l'Escola Municipal de Música de Manresa. També fou president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d'Autors.

En l'àmbit de la política, milità a Estat Català, partit del qual en va ser president de les seves Joventuts. El 14 d'abril de 1931 va ser membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa.

L'any 1934 va fundar i dirigir la revista Avançada, que propugnava un republicanisme catalanista i revolucionari. Aquell mateix any, el 20 de març fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa.[7] Arran dels Fets del sis d'octubre, fou detingut com a cap dels Escamots d'Estat Català, sent el primer ciutadà manresà en ingressar a la presó de la ciutat. Després de ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any, abandonà la política. En acabar la guerra va ser represaliat perdent la posició de funcionari de l'Ajuntament de Manresa i condemnat a 9 anys de presó por rebel·lió militar.

 

Durant el franquisme fou professor de violí i de guitarra i es dedicà a la música popular. Fundà la seva pròpia orquestra.

L'any 1956, el president del Centre d'Esports Manresa, Jordi Basiana, li encarregà la reconstitució de l'himne del club, actualment encara vigent, amb motiu de les noces d'or del Club. Abans ja havia compost el del Club Natació Manresa (1945) i després també va escriure el de l'Escola Joviat (1966).