Neus Panadell . La primera olimpica del club.

 

L’ordre no té perquè influir en aquest projecte, però, ja va sent hora de que hi tinguem un esportista, en aquest cas una dona. A l’hora de triar quina seria la primera en sortir ho vaig tenir molt fàcil, la primera nedadora olímpica del Club Natació Manresa, Maria Neus Panadell Bringués.

Alta, estilitzada, tímida, amb un somriure que semblava voler amagar la seva felicitat després de cada triomf. Com si no volgués ferir a les seves companyes de prova. Va iniciar-se ne la natació amb només 8 anys i la seva progressió va ser espectacular, encara més la seva facilitat per a destacar en qualsevol especialitat, fins i tot en papallona, la qual cosa la va convertir en dominadora de les proves del nedador complet, les dels quatre estils. Això no l’impedia convertir-se ne la favorita i , en moltes ocasions en la guanyadora en altres proves . Va sumar rècords de Catalunya i estatals en diferents estils i distancies. Era la reina de la natació de casa nostre.

Una nedadora tant completa no és recorda, però, curiosament, no va ser en les proves d’estils en que va arribar al seu zenit. Els 200 metres braça , amb un registre de 2.46.2, fet l’11 d’agost del 72, la van catapultar al desè lloc del rànquing mundial.  Aquesta marca la va portar a ser seleccionada per anar als JJOO de Munich. Allà es convertí en la primera nedadora del club en assolir la categoria d’olimpica, la segona del club, doncs, l’honor de ser el primer , li va correspondre a un boxejador, Alfonso Carbajo (nascut el 17 de febrer de 1938) és un boxejador espanyol . Va competir en l' esdeveniment de pes gallo masculí als Jocs Olímpics d'estiu de 1960  a Roma.

46 cop internacional, 26 títols de campiona d’Espanya, 49 rècords estatals, amb només 18 anys va decidir deixar la natació. Una decisió tant difícil d’entendre com respectable. Li quedaven molts metres per nedar, molts triomfs per sumar, però va triar un altre cosa per la seva vida, pel seu futur.

Sempre ens quedarà el dubte de fins on hagués arribat aquella nedadora que, al meu entendre, va ser la més completa. Qui sap si tants èxits, tant jove, un entorn que la mimava, que mirava de no pressionar-la, només estar al seu costat, van ajudar a la seva decisió. En fi, tot son conjectures, la realitat, el palpable, és que ella va ser especial i el seu record gairebé de nena prodigi i exemplar.

 

·         Recordeu que espero les vostres aportacions.