Joan Vergé i Oller - President d'honor a perpetuitat del club

Per aquest dia 2 de gener, el personatge triat és algú al que hom atribueix una piscina. Parlo de Joan Vergé Oller, a Manresa, com a mínim en l’ambient del club quan es referien a la piscina coberta, la segona de l’estat d’aquestes característiques, ho deien així; la piscina d’en Vergé.

Jo no el vaig arribar a conèixer, però, era una constant en el club. Encara ara, a la piscina nova, traslladat de la “seva”,  hi ha la placa que el reconeixia coma president honorari del club a perpetuïtat.

A l’Enciclpoedia.cat diu sobre ell; Joan Vergé Oller

(Manresa, Bages, 1908 — Manresa, Bages, 1965)

Dirigent de natació.

Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club (segona d’aquestes característiques construïda a Espanya). Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària (1953-57) que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar. Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent (1954) i or (1959); l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana (1956) i la placa d’honor de la federació espanyola (1959). El CN Manresa el nomenà president d’honor i creà un trofeu de natació amb el seu nom.

Diu molt d’una persona que, malgrat no conèixer, sense por a errar, era una persona amb personalitat, emprenedor, dinàmic, al que costava d’aturar quan se li posava una cosa al cap. Però, aniria més enllà, quan algú , molts anys després encara reconeixen la seva tasca, vol dir que era un líder que sabia compartir. Capaç d’engrescar as que estaven amb ell.

Encara avui, el seu llibre , 40 homes i un campionat, escrit per ell ,amb Caricatures i dibuixos : A. Martí Farreres. Pròleg per Josep Pons i Mumbrú, de l’any 1936, amb tipografia artística,   es port trobar . Prova de com era capaç de fer que les seves obres perduressin en el temps.

*Recordeu que tots podeu aportar sobre el  personatge.

 

Aportació de Jan Freese

Voy a contar una anécdota creo interesante y hasta divertido y sorprendente.

Yo fui el sucesor de Cor Braasem, entrenador entonces del club. Empezé en el club en abril 1960. Me tenía mucho cariño y muchos domingos estaba yo como invitado para la comida en su casa. Yo tenía 21 años. El señor Vergé nos invitó- Lidia Camprobí y yo- a pasar unos días en su casa en Cambrils. Disfrutar de la playa. Y para llegar a Cambrils la ruta que había planeado el señor Vergé era:

Lidia y yo con tren de Manresa a Barcelona a la estación de Francia. Cambiar de línea Barcelona a Tarragona. Ahora viene la noticia que demuestra como era el señor Juan Vergé.

El señor Vergé nos dijo. Estar al tanto cuando el tren para en pleno campo porque el maquinista parará cuando me ve a mi con el coche junto a los raíles y vosotros bajéis y nos vemos y los 3 juntos continuamos en coche a Cambrils. Así fue.

Asistimos una noche al cine al aire libre.