Genís, del bar i el seu ull de vidre.

 

Hi ha pocs clubs on el bar sigui una part important en la vida del mateix. A Manresa ho era.

La situació del bar, amb l’entrada a la mateixa piscina, de molt fàcil accés, feia que fos molt fàcil veure el que passava  a l’aigua des del mateix, però a la vegada, era la sala social, el lloc de trobada, fins i tot , en determinats moments per a fer-h les assemblees del club. Parlo evidentment del bar d’hivern, doncs, el d’estiu també té vida i historia pròpia. Ja tindrà el seu espai.

Quan jo vaig arribar al club, el bar era un lloc caduc, jo el veia brut deixat, potser per venir d’on venia, però, no era un lloc cuidat, polit, que convidés a entrar-hi. El gestionava en Genís, una persona peculiar , era afable, et tractava bé, això si, no semblava que fos de la feina o , com a mínim que li agradés. Darrera la barra hi havia una porta que portava a un rerabar i des d’allà arribaves al magatzem. Doncs, en aquest rerabar hi havia un catre, un llit petit, baix, a un pam i mig de terra, que li servia per a dormir, com a mínim ocasionalment. Les ocasions en que m’hi vaig quedar, puntualment, a dinar, em va fer uns bons plats, ho feia bé.

Quan hi tenies confiança, en ocasions abans i tot, et mostrava que portava un ull de vidre. Li faltava un ull i el que portava, de vidre , se’l treia amb facilitat i hi jugava mostra-te’l a les seves mans, Sembla que et convidés a agafar-lo . Jo no ho vaig fer mai.

Va desaparèixer sense adonar-me’n, la veritat no sé com va anar el canvi, suposo que no anava bé ni a ell ni al club. Anys després vaig saber d’ell, per alguna cosa escolar en la que vàrem coincidir , hi tenia les filles, dues crec.

Ell i el seu ull van quedar marcats a la meva memòria com a quelcom lligat a la piscina, al club.

 

·         Recordeu que les vostres aportacions son bàsiques per que aquest projecte de 365 persones tingui l’èxit que tots volem. Gràcies.