El cobrador de carnets. Quan es pagava un cop a l'any.

 

Hi ha ocasions que, les histories d’un club , també es fan amb persones anònimes, d’aquelles que fan funcions que expliquen com anava tot en èpoques determinades i avui és un d’aquells casos, us parlaré del cobrador dels carnets.

No fa tants anys, això sempre és relatiu, els carnets de soci, eren d’un paer més gruixut, gairebé de cartró, que canviaven de color any a any. Després, per a estalviar, els carnets tenien unes caselles al darrera, en les que, quan pagaves, s’hi posava un segell del club, que posteriorment va ser un adhesiu de l’escut del club, cada any d’un color diferent. Aquest carnet es presentava al porter, que comprovava que era el corresponent, que tot era en ordre i permetia l’accés a les piscines.   

Els socis, pagaven quan havien de venir a les instal·lacions, un fet que molts trobareu normal, però, a part dels esportistes, era minoritari el numero dels mateixos que venien abans del bon temps. Per tant, aquestes circumstancies, feien que s’anés escurat per fer front a les despeses, salaris i fuel principalment. Cal recordar que , els cursets, tant els escolars com els que anomenàvem socials, en aquells temps no eren tant importants com posteriorment. Per poder solucionar-ho, hi havia un senyor, un cobrador, al que se li donava la relació de socis de la darrera, en algun cas de dues o tres temporades anteriors, amb els seus corresponents carnets, que es posava en una cartera, una cartera de comercial, com les que els “viatjants” portaven i aquest feia les visites a domicili dels que allà es relacionaven per tal de fer efectiva , llavors no es pagava amb targeta , la quota social. Passat un temps, venia, lliurava els diners dels socis que havia cobrat, a canvi rebia un percentatge , ja pactat.

Suposo que , hores d’ara, aquest relat us sorprendrà, fins i tot generarà moltes preguntes, per exemple, ¿cada més anava a cobrar?. Doncs, no, la quota era anual. Per tant, el carnet servia per tot l’any. Ara, això si, el 31 de desembre finalitzava la validesa del mateix, era igual quan es pagava, ni quan s’hi anava, vull dir quan es començava a utilitzar els serveis. El preu del “carnet” sortia a compte i  a més a més, a l’estiu, anar fins a la platja era complicat i la majoria de piscines de les poblacions properes, eren inexistents, per tant, les piscines municipals de Manresa, el Club Natació Manresa, eren la solució per una població que tenia el club com a casa seva durant l’estiu.

·         Com en tots els articles anterior espero les vostres col·laboracions.