Bernat Picornell Richier, el pare de la natació espanyola. Primera pedra de la piscina coberta.

 





Bernat Picornell Richier, el pare de la natació espanyola. Primera pedra de la piscina coberta.

 

Un dels fets més transcendentals en la vida del club , va ser la construcció de la piscina coberta, la segona de l’estat. Llavors ja va ser un tema que transcendí l’àmbit ciutadà, prova d’això ho va ser com es va bolcar hom amb els diferents actes que precediren a la construcció.

La col·locació de la primera pedra va obtenir el beneplàcit de les autoritats el  27 de gener de 1951 . Calia que s’aprovés que la nova piscina s’ubiqués en aquella zona, en el recinte municipal i així es va fer. L’acte es va efectuar el primer de setembre del mateix any. En la pedra s’introduí un pergamí signat per rellevants personalitats . Entre elles, Bernat Picornell Richier, el president de la Federació  Espanyola de Natació, que va ser l’encarregat de baixar la pedra com es pot observar en la fotografia. També hi van signar, Francesc Draper Molins, president de la Federació Catalana de Natació, el president del CN Manresa, Joan Vergé Oller, entre d’altres.

Sembla un fet normal, però, la presencia de Bernat Picornell indicava la rellevància de la construcció de la piscina coberta. Bernat Picornell no era només el president de la federació , era el fundador i la seva importància en la historia de la natació estatal el convertí en la peça angular que provocaria el progrés fins l’actualitat.

Us adjunto una breu descripció de qui va ser en Bernat Picornell, molt més que el nom de les piscines olímpiques de Montjuïc.

 

Bernat Picornell nat a  Marsella el 1883. Havia practicat la natació a la seva ciutat natal, quan , el 1905, es va traslladar a Barcelona.  Sempre va estar actiu en el món de l’esport, relacionant-se amb Manel Solé, propietari d’un gimnàs amb el seu nom. En Bernat va fundar el CN Barcelona, el club degà de la natació estatal, club que originàriament es situa en els Banys Orientals i després en els de Sant Sebastià.

També va col·laborar amb el Mundo Deportivo, escrivint les primeres cròniques de natació. Ben relacionat amb personalitats de tot el món, com pot ser el Baró de Coubertain, creador dels JJOO moderns.  Durant molts anys va ser president del club, de la federació espanyola i membre del Bureau de la FINA.

Va organitzar la primera Copa Nadal i els primers partits de waterpolo al port de la ciutat comtal. Va morir a Barcelona, l’any 1970, poc abans de que Barcelona acollís els Campionats d’Europa a les piscines que porten el seu nom.

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa