Amb una sabata i una espardenya. Un campió de lluita lliure, Manuel Tort, va guanyar la prova de treure més terra per fer la piscina.

 

Amb una sabata i una espardenya, així, es podia considerar com el club es va aventurar per la construcció de la piscina de 25 metres coberta. En aquells temps no espot dir que el club fos passiu i es conformés en esperar que des de l’administració es poses fil a l’agulla i es construís la piscina. Potser no hi havia diners, doncs, les pessetes no sobraven a ningú i menys a les entitats, així, que des del Club Natació Manresa es van organitzar moltes activitats , actes amb bona resposta popular, que van ajudar a fer caixa per tal d’afrontar o ajudar , els pagaments corresponents a les obres de la nova piscina.

A més a més, des de l’Ajuntament de la ciutat, tampoc devien anar grassos, van aportar mà d’obra, així com el Batalló de Caçadors de Muntanya Barcelona , número 5 de guarnició a la nostra ciutat, del que us explicaré una anècdota. Doncs, la Junta del club, va organitzar una sèrie de proves , una de les quals era mirar quines parelles extrauria més terra pera fer el  fos on havia d’anar la piscina. Un amb pic i pala i l’altre amb el carretó. Devia ser tot un espectacle veure com els esportistes es convertien en ma d’obra i emplenaven de terra les carretilles que transportaven els seus companys, muntanya a munt, fins a deixar la terra on no molestés.

La imaginació de la gent del club era capaç de superar tots els entrebancs. Segons ens arriba, un dels esportistes que es va proclamar guanyador, va ser el campió de lluita lliure manresà Manuel Tort, que traspassà jove d’accident.

La curiositats que us parlava del batalló, és que , quan jo vaig anar a la mili, a Pamplona, també al Batalló de Caçadors de Muntanya, el meu capità, Emilio Lasa Garcia, m’explicava que ell havia estat destinat a Manresa i havia collaborat en la construcció de la piscina. També com havia aprés a apreciar els rovellons, bolets que per les terres navarreses no eren valorats.

Coses de la vida.