Albert Marftínez Viñals. Un home de club.

 




Albert Martínez Vinyals,  un dels nostres esportistes traspassats abans d’hora, ben jove. L’Albert va ser nedador i waterpolista del club, fins aquí em podríeu dir , com molts més, però l’Albert tenia quelcom que el feia tenir aquell “gen” de Club Natació Manresa que el fa mereixedor de tenir aquest petit reconeixement com a part de l’historia nostre.

Primet de jove, va ser un especialista de l’estil esquena destacat, més per les marques que per una depurada tècnica. El seu domini del medi el va fer jugar a waterpolo, on , ja havia guanyat pes, tenia un llançament potent, amb un recorregut curt del braç que el feia realment difícil d’aturar pels porteres contraris. Enamorat de la natació es va decidir a dedicar-s’hi com a entrenador, monitor primer, entrenador després. Va trobar l’amor al club, amb una altre nedadora, amb la que es va casar, la Pilar Guitart, també professional del món aquàtic.

L’Albert i la Pilar, eren els dos monitors fixes del club quan jo hi vaig aterrar provinent del CN Barcelona, en plantilla. I eren ells amb en Josep Pons d’entrenador i director tècnic. Els tres feien pinya, vivien en el club i , la parella vivia del i pel club.

L’Albert era capaç de fer funcionar un grup d’una vintena de cursetistes de nivell inicial, dels petits. Tenia una gracia que el feia convertir les seves ordres, en la boca d’un altre militars, en consells a seguir per la canalla. Ell a l’aigua i un darrera l’altre, és llançaven a l’aigua tantes vegades com calgués  ho feia amb un somriure , com si tots fossin seus. Com entrenador aspirava a més del que el club se li oferia.

La seva vida era la piscina, la Pilar i el seus fills. M’agrada explicar fets seus com , quan arribava Nadal, era capaç de pujar al sostre de la piscina, passant per sobre un esquelet de fustes que hi havia d’on penjava la il·luminació de la piscina, arribar a centre de la mateixa, aixecar una de les plaques i penjar-hi un pare Noel que adornava la piscina durant totes les festes. Li agradava fer-ho.

Com a entrenador tenia la virtut de fer-se seus als que formaven el seu equip, va tenir l’oportunitat de fer el pas com a primer tècnic a Vic i la va aprofitar. Un maleit accident a les portes de la piscina del CN Sabadell se’l va endur.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa

Imagen
  Sergi Mora, un campió afillat pel CN Terrassa, amb el CN Manresa al cor. #90anysCNManresa   Sergi Mora Belmonte ha estat el darrer jugador de casa nostra en jugar un partit amb la selecció estatal de waterpolo absoluta. Nascut el juliol de 1982, en Sergi, bon nedador, fort i àgil, ben aviat va triar el waterpolo, en el que es convertí en el líder de l’equip juvenil del CN Manresa que va aconseguir el segon títol estatal en la historia de la nostra entitat.   En Sergi, jugava a la boia i era imparable pels defenses contraris. Era fort, però no gegant, però la seva intel·ligència i rapidesa de moviments, impròpia per un jugador tant jove i gran, el convertia en una peça clau de l’equip que entrenava   Angel Peirón. Les seves virtuts no van passar desapercebudes pels clubs grans, així, ben aviat, el va fixar Jordi Payà, el tècnic manresà del CN Catalunya. Allà va evolucionar. No tenia prou cos per jugar de boia a nivell internacional, però, la seva condició físi...
Leer más

Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa

Imagen
  Núria Cifuentes, quan des del cel ens prenen un àngel. #90anysCNManresa   Durant la vida del club, hi ha hagut moltes pèrdues d’esportistes, però, en actiu, joves,   pocs. Malauradament el Club Natació Manresa no ha pogut esquivar aquest cop, aquella pèrdua inesperada que esquinça els cors, que fa impossible entendre perquè, que marca per sempre. Va ser un darrer dia de novembre, és igual l’any, doncs, es present constantment en les nostres vides, ens acompanya, molts cops en silenci, però, mai oblidat. Va ser un accident de cotxe, però, ningú ens pot prendre tot el que vàrem viure, tot el que ens va donar l’enyorada Núria Cifuentes. Sempre la tindrem amb nosaltres agraïts d’haver-la tingut, de ser una dels nostres, del seu exemple. Un petó ben gran Núria.   Adjunto notícies del club LA NOTÍCIA QUE NO HAGUÉSSIM VOLGUT QUE SUCCEÍS MAI. NURIA CIFUENTES ENS DEIXA Era el darrer dia de novembre, quan, a mitja tarda, ens van comunicar la fatal noticia. No...
Leer más

Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa

Imagen
  Montserrat Duocastella Bru, la mare Estiarte. Les mares part bàsica de la historia del Club Natació Manresa. #90anysCNManresa   Avui, diumenge, el del canvi d’hora, em permeto fer un homenatge a les mares. Després de gairebé tres mesos compartint fets, parlant de persones, de rècords i records, crec que és moment de parlar d’una part important, essencial diria, pels esportistes, la mare. Quantes hores no han passat a la graderia de la piscina veient com els fills/es , a munt i avall, van acumulant metres, van fent amics/es, es van fent gran millorant cada dia amb el seu esforç. Elles preparen la bossa, que no hi falti res, tovallola, banyador, gorro de bany, ulleres, ara aletes, pull-boys, beguda isotònica, i , quan l’entrenament és pel matí, abans d’anar a l’escola, l’entrepà, el termo amb el cafè i llet. Estendre la roba perquè sigui seca per la següent sessió, que vagin a dormir a l’hora i tot sense esperar res més que veure feliç al seu fill/a. No és un tema meno...
Leer más