Simeó Selga Ubach, pediatra de reconegut prestigi en la societat manresana, decissiu en la vida del CN Manresa.

 

Simeó Selga Ubach,

 

Aquesta anys, el Club Natació Manresa, rebia el Premi Simeó Selga Ubach, un guardó al que es fa mereixedora l’associació d’ordre civil, cultural, assistencial, esportiu i de qualsevol altre naturalesa similar de la comarca del Bages, sempre que siguin d’interès social i sense ànim de lucre. El que potser es desconeixia, és el fet que el Doctor Selga havia estat directiu del club i , a part de les seves col·laboracions, entre les que destaca la conferencia feta el 28 de maig en el marc del cinquantenari, de la que en parlarem, ca tenir una actuació decisiva en l’esdevenir del club.

 Entre l’any 1946 i 1948, les instal·lacions van estar cedides en un arrendament a una empresa particular. Això va fer que es creessin dos clubs de natació, que, com n odia ser d’un altre manera establirien una rivalitat que anava més enllà de la esportiva. Eren dos clubs formats per a nedadors que havien format el club i que per divergències, van voler anar per lliure. Algú havia de posar seny i , un grup d’enamorats de l’esport, entre els quals hi havia en Simeó Selga, va aconseguir que les aigües tornessin a la seva llera i és tornes a la unitat i a competir pel club de ‘escut amb triangle i la lletra M, majúscula, gran,  sobre onades, que representa la nostra entitat.

La seva participació en actes organitzats pel club, no era només organitzativa o amb parlaments magistrals, també ho feia com a practicant, nedant. I parlant dels seus parlaments, cal rememorar la que va fer el capvespre del 28 de maig. La va fer com a persona amant de l’esport i com a soci número 47 . El tema ; “ La Natació element educatiu”. No era la primera conferencia col·loqui que feia el doctor, sempre interessants venint d’una persona de gran prestigi en la societat manresana per la seva formació en l’esport, l’art i la cultura.

 

Sinopsis de Simeó Selga i Ubach (ViquipÈdia)

Simeó Selga i Ubach (Manresa, 20 de febrer de 1914 - 18 d'agost de 2010) fou un metge català, especialitzat en pediatria, i una de les persones amb més respecte social a la vida manresana del seu temps.

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona (1931-1936) i començà a exercir la medicina al front d'Aragó durant la guerra civil espanyola. En acabar el conflicte treballà amb el metge Ramon Llatjós, s'especialitzà com a pediatra a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i treballà com a metge rural a Sant Feliu Sasserra i a l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Fundador de Convergència a Manresa, va ser regidor a l'Ajuntament de Manresa de 1983 a 1987, i fou elegit diputat per Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i a les de 1984.

 

Convençut de la importància de la vida associativa, l'any 1984 va rebre un homenatge, amb motiu dels seus 80 anys, en un acte multitudinari al Teatre Conservatori de Manresa, amb la participació de 10 associacions, incloent l'Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat d'Amics de Serrateix. Un cop jubilat, col·laborà amb alguna ONG en viatges d'atenció sanitària a Àfrica Occidental, i va desenvolupar una patologia, probablement parasitària.[1] L'any 1987 va escriure un llibre biogràfic sobre el metge rural Ramon Cots i Escrigas, que exercí la medicina des de la seva masia de Sant Joan de Montdarn.

L'any 1992 Simeó Selga va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1994 es va fundar a Manresa, a iniciativa seva, l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut "Simeó Selga i Ubach", creat a partir de la recollida de revistes, bibliografia paramèdica, obres no mèdiques escrites per metges, i orles, diplomes i fotografies dels professionals. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu prestigi professional i a la forta vocació de servei que s'ha reflectit no solament en el camp de la medicina, sinó també en molts altres àmbits de la vida social, cultural i política.

Morí el 18 d'agost de 2010 i el seu sepeli fou un dels més multitudinaris en la història de Manresa