No es un secret que la gent de la natació i el waterpolo, la de l’aigua, s’entén, te moltes afinitats i col·laboracions. També que la confiança mútua es present en molts fets i la pluralitat dels esportistes els ha portat a estar sempre en diferents fronts, però sempre al costat de l’esport. Avui us parlarem d’un nedador , entrenador del Club Natació Manresa que va fer quelcom més. Ara us ho explico. La construcció de la piscina de 25 metres coberta va ser tota una fita, no cal que us digui que va ser un èxit de ciutat, però, si hi ha quelcom que el fa especial, és la possibilitat de disposar de l’aigua calenta. L’aigua i la temperatura ambient. Tot un miracle d’enginyeria en aquella època. Segons la Memòria del Cinquantenari del mestre Miquel Barés, l’equip que va cuidar de la instal·lació tèrmica l’encapçalava Francesc Bernal Fatjó, ( Fatchó, erròniament en el llibre de les noces d’or). En Paco Bernal, com se’l coneixia en el món de la natació, va viure a Manresa i es dedicava a temes relacionats amb la construcció i remodelació de piscines, com ens confirma la seva neboda, la súper campiona i ex presidenta del CN Barcelona , Carmen Bernal. Ell que procedia d’un dels clubs fundadors de la Federació Catalana de Natació, va ser un dels entrenadors del Club Natació Manresa en els inicicis de l’entitat. Enciclopèdia.cat Francesc Bernal Fatjó (Barcelona, 7 de maig de 1910 — Barcelona, 24 de març de 1992) Nedador. Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons. Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc (1929), i Espanya-França (1932). Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova (1931) i tercer a la travessia del port de Barcelona (1929). El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa.

 

No es un secret que la gent de la natació i el waterpolo, la de l’aigua, s’entén, te moltes afinitats i col·laboracions. També que la confiança mútua es present en molts fets i la pluralitat dels esportistes els ha portat a estar sempre en diferents fronts, però sempre al costat de l’esport. Avui us parlarem d’un nedador , entrenador del Club Natació Manresa que va fer quelcom més. Ara us ho explico. 

La construcció de la piscina de 25 metres coberta va ser tota una fita, no cal que us digui que va ser un èxit de ciutat, però, si hi ha quelcom que el fa especial, és la possibilitat de disposar de l’aigua calenta. L’aigua i la temperatura ambient. Tot un miracle d’enginyeria en aquella època.

Segons la Memòria del Cinquantenari del mestre Miquel Barés, l’equip que va cuidar de la instal·lació tèrmica l’encapçalava Francesc Bernal Fatjó, ( Fatchó, erròniament en el llibre de les noces d’or).

En Paco Bernal, com se’l coneixia en el món de la natació, va viure a Manresa i es dedicava a temes relacionats amb la construcció i remodelació de piscines, com ens confirma la seva neboda, la súper campiona i ex presidenta del CN Barcelona , Carmen Bernal.

Ell que procedia d’un dels clubs fundadors de la Federació Catalana de Natació, va ser un dels entrenadors del Club Natació Manresa en els inicicis de l’entitat.

 

Enciclopèdia.cat

Francesc Bernal Fatjó

(Barcelona, 7 de maig de 1910 — Barcelona, 24 de març de 1992)

Nedador.

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons. Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc (1929), i Espanya-França (1932). Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova (1931) i tercer a la travessia del port de Barcelona (1929). El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa.