Josep Maria Gasol i Almendros , una de les personalitats intel·lectuals de la ciutat amb projecció nacional també lloava al CN Manresa

 

Hi ha joies que no es poden perdre, que han de transmetre’s de generació en generació, que no poden quedar en un racó, en l’oblit. No cal que siguin  èxits esportius, no socials, hi ha ocasions que les paraules, en aquest escrites, arriben a tenir un valor important, cal llegir-les , amb atenció per entendre del que parlo.  #90anysCNManresa

En el llibre de la memòria del cinquantenari del club, després del recull de dedicatòries de personalitats que son guardades al llibre d’or del Club Natació Manresa, titulat com “UN CAPÍTOL DE LA NOSTRA HISTORIA”  signat per Josep M. Gasol, en aquell moment Director de l’Arxiu històric i cronista de la Ciutat de Manresa.

Us adjunto el seu redactat convençut de que us enamorarà com a mi. Ja m’ho explicareu.

Perfil de Josep M. Gasol.

Josep Maria Gasol i Almendros (Manresa, 1924), ha estat considerat com una de les personalitats intel·lectuals de la ciutat amb una projecció nacional més important.

Sacerdot, historiador, arxiver i catedràtic en Arqueologia Cristiana, mossèn Gasol va combinar la seva tasca com a capellà amb la de docent en matèries com història, geografia i religió en escoles diverses.

Va fer estudis als seminaris de Vic amb Eduard Junyent, on va ser ordenat sacerdot l'any 1948, i el 1953 es va llicenciar i doctorar en Arqueologia Cristina i va cursar la diplomatura de Bibliotecomania i Arxivística a Roma. En l'àmbit local, el 1961 va ser nomenat canonge de la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, de la qual en va ser president des del novembre del 2002 fins al novembre del 2017. També va ser director de l'Arxiu Històric de Manresa durant gairebé trenta anys i cronista oficial de la ciutat. Va rebre premis com la Creu de Sant Jordi el 1991, el Premi Bages de Cultura el 1995 i la Medalla de la ciutat de Manresa el 1998.

UN CAPITOL DE LA NOSTRA HISTÒRIA

per Josep M. Gasol Director de l'Arxiu historic i cronista de la Ciutat de Manresa.

Jo tenia aleshores uns set anys i anava a escola. Durant la classe -i quan sortiem al pati, encara més clares-sentiem de tant en tant unes explosions, no pas molt llunyanes. Uns companys mar "Iniciats en noticies de la vida ciutadana ens explicaven que, a l'hort de Sant Ignasi, s'hi tiraven bar. rinades. Per què? S'hi estava fent una piscina.

Devia ésser la primera vegada que un hom sentia aquest mot. A nosaltres, infants, no ens va costar tant d'aprendre'l com a algunes persones grans que de la nova instal·lació va dir-ne durant molt temps "la petxina". (No es pot negar que aquest mot i el mollusc que significa tenen una evi- dent connotació aquàtica). I ens imaginàvem una multitud de banyistes nedant en l'interior d'una immensa petxina.. Poc després de la inauguració de la Piscina Municipal -que els diaris deien que era la primera d'aquest caràcter que es construia a Catalunya- va fundar-se el Club Natació Manresa. I d'això, ja fa cinquanta anys: cinquanta anys de vida esportiva, mig segle d'història local. L'entitat que acaba de complir el seu primer cinquantenari, ha celebrat enguany amb solemnitat i amb profusió d'actes commemoratius les Noces d'Or amb la ciutat i amb l'esport. Miquel Barés i Amella, un dels fundadors del Club, ha tingut la paciència de recopilar les dades històriques d'aquest cinquantenari i, amb elles, fer-ne un llibre. És la història del Club Natació Manresa, que en el dia hauríem dit de Sant Jordi, però enguany hem de dir de la Verge de Montserrat- confiem veure exposat en parades i aparadors de les llibreries. El Dia del Llibre és sempre una data escaient per posar al món, manifestar a la llum pública i oferir als lectors les primícies d'una obra literària estampada amb lletres de motllo. L'amic Barés, impressor jubilat, al cap de moltíssims anys de compondre textos d'altri, ha tingut ara la satisfacció de veure com altres componien i estampa- ven un text original seu.

No som prou exactes quan diem que algú -un autor- ha fet una història. La història no la fan els historiadors; només l'escriuen o l'expliquen. Qui fa la història, són els personatges d'aquesta, al- guns com a protagonistes, altres amb papers secundaris o només de simples comparses. La història del Club Natació Manresa l'han feta tots els socis de l'entitat, actius o contemplatius; naturalment, més aquells que no pas aquests. Alguns els grans nedadors, entrenadors o directius- n'han estat protagonistes. Per això, la seva actuació es recorda especialment i s'ha guanyat el dret a sortir en més pàgines de la història del Club. L'autor de la Memòria històrica, que conserva un doble arxiu -el que forneixen les dades documentals i el record d'una experiència intensament i llargament viscu- da- ha pogut escriure-la amb tota solvència. I ara en fa ofrena a tots els conciutadans

La història del Club Natació Manresa és un capítol de la història de la ciutat. No sols perquè s'ha esdevingut ací, sinó també perquè és un exemple de vitalitat ciutadana. En el viure dels pobles moderns, l'esport hi té un paper importantissim. Si fer història dels moviments culturals, reli- giosos, polítics, socials, econòmics,... d'un poble, és una aportació molt lloable i necessària al conjunt de la història general, per al més perfecte coneixement del seu passat, la història d'aquest Club manresà és una contribució molt interessant a la història del nostre segle vint. Més encara, si ens adonem del que ha significat per a la difusió del coneixement de l'existència i dels valors de la nostra ciutat, fora i molt lluny d'aquesta, per damunt de barreres politiques, geo- gràfiques o lingüístiques. El Club Natació Manresa ha estat un gran ambaixador esportiu de la ciu- tat. Manresa s'ha fet present -amb ells, en ells i per ells- en Olimpiades i altres esdeveniments es- portius de gran volada. En competicions inter-ciutats o internacionals, els nedadors que defensaven el nom i els colors del Club proclamaven igualment el nom i la senyera de la ciutat d'origen. Les se- ves gestes, tant com del Club, han estat gestes manresanes Els arxius manresans -que contenen i conserven la memòria escrita de fets d'interès històric- han recollit entre els seus fons documentals les noticies dels primers cinquanta anys (1933-1983) de vida social i esportiva del Club Natació. Esperem i augurem que, en temps successius, a partir de l'inici d'aquest segon mig segle i per moltes i moltes dotzenes d'anys, la presència de l'entitat en els nostres arxius -arques de la història local- anirà creixent. No pas com aquell qui recull records de coses caduques, sinó per la constatació de fites i de fets cada cop més importants i per això més dignes d'ésser celebrats i recordats.

J.M. GASOL